NOvetlè diu NO
UN CRIT CONTRA LES VIOLENCIES MASCLISTES
El 25N Dia Internacional per la eliminació de la violència
contra les dones, a cadascun dels nostres pobles i ciutats, Compromís
s’adhereix a la convocatòria de tota la ciutadania feta pel Moviment
Feminista, per tal de manifestar el nostre rebuig a la violència contra les
dones, la nostra voluntat de visibilitzar-la i el nostre compromís en
treballar per eradicar-la.
Denunciem
Que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans i dels drets de ciutadania reals de més de la meitat de la població a la nostra societat.
Que l’origen de les violències contra les dones està el sistema heteropatriarcal i capitalista, que s’organitza fent de la desigualtat un sistema en el qual a les dones no se’ls reconeix autonomia plena i on l’autoritat de les dones està qüestionada. És per això que la desigualtat entre dones i homes està present a totes les estructures de la societat.
Que aquestes violències masclistes es legitimen i perpetuen a partir de diversos sistemes i espais com són la militarització de les societats, les violències institucionals, la feminització de la pobresa, la precarietat laboral, la imposició de normes estètiques, els racismes, …
Que des de l’any 1999, hi ha hagut més de 1.378 inicidis per violència masclista a l’Estat Espanyol. Malauradament cada mes, cada setmana, la xifra augmenta.
Que en la gran tragèdia contemporània de les persones refugiades, s’afegeix la violència sexual que pateixen totes les dones i les xiquetes refugiades, tant en els països d’origen del conflicte, com en el procés de trànsit i en els països d’acollida.
Que patim una cultura masclista que ens devalua, ens cosifica i ofega les nostres veus.
Que tots els fonamentalismes religiosos heteropatriarcals i misògins vulneren els drets fonamentals de les dones, les cosifiquen i justifiquen les violències masclistes.
Que les violències masclistes es manifesten no només contra les dones sinó també contra totes aquelles persones que no responen a la sexualitat heteronormativa imposada, és a dir, les dones bisexuals, lesbianes, transsexuals, transgèneres i intersexuals.
Que són inadmissibles les retallades sistemàtiques en els recursos públics, que incideixen de forma especialment negativa sobre la situació de les dones, precaritzant-les més i fent-les més vulnerables.
Que són especialment greus les retallades en els recursos especialitzats contra les violències masclistes. especialitzats .
Que les lleis contra les violències de gènere i/o violències masclistes, tant la Llei integral de Mesures de Protecció Contra la Violència de Gènere (BOE 1/2004) com la Llei Integral Contra la Violència sobre la Dona (DGV 7/2012), no han anat acompanyades de prou dotació pressupostària i dels recursos adients que permeten el desplegament integral d’aquestes lleis.
Que el Sistema Judicial reprodueix patriarcals i perpetua les violències masclistes, cosa que afavoreix la desprotecció de les dones en risc i invisibilitza i minimitza les violències viscudes.
Demanem, per tant, una implicació de tots els àmbits socials, de totes i de tots, i en especial una implicació política, amb voluntat transformadora, per eradicar les violències masclistes.
Per tot això, es necessari, i ho exigim de les administracions públiques, que tenen l’objectiu de vetllar pel dret a la igualtat i a la dignitat de totes i tots:
1.- Que es treballe perquè tota la societat en l’àmbit personal i col·lectiu i molt especialment les institucions de govern es comprometen en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.
2.- Que les mesures i els recursos incloguen tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i tot tipus de violències masclistes.
3.- Que s’eliminen totes les traves existents per a les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere.
4.- Que es faça efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d’identitat de gènere.
5.- Que la prevenció contra les violències masclistes siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius. Denunciem la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament), que es basa en valors mercantilistes i de competència i que elimina els valors coeducadors, i és per això que no és suficient en modificacions puntuals, es fa necessària la seua derogació.
6.- Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometen en la lluita contra les violències masclistes, que facen un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzantles, evitant tractar-les amb un sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
7.- Que es desenvolupe i s’implemente el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformen les lleis perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.
8.- Que el Sistema Judicial assumesca la responsabilitat envers la violència masclista, que gènere estructures reals de protecció, que amplie la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva de gènere i feminista, que respecte els processos i les necessitats de les dones i implementen mesures de justícia real i efectiva.
9.- Que l’atenció a les víctimes es bases en models d’atenció feministes, integrals i multidisciplinaris, que incloguen processos de recuperació, reparació i acolliment, centrats en l’apoderament de les dones. Perquè això puga dur-se a terme, totes les persones que les atenen han de tenir formació feminista.
10.- Reivindiquem les competències municipals en matèria d’igualtat, prevenció i ajuda contra la violència de gènere i ens oposem a la pretensió del Govern de l’Estat de buidar d’atribucions els ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania.
11.- Que totes les mesures que es porten endavant porten un acompanyament pressupostari, sense el qual queden en paper mullat.
12.- Que un #FinançamentJust és urgent, també, per treballar contra la violència masclista, per recolzar les dones que la pateixen i per desenvolupar polítiques de prevenció i polítiques transformadores.
Seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
Per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i tots ens cal dir:
Que el feminisme i les polítiques construïdes des dels seus plantejaments d’igualtat són la clau de la transformació cultural i social. Sense igualtat no hi ha democràcia.
Que ens cal instaurar relacions lliures de violència, necessàriament acompanyades per la transformació de la feminitat i la masculinitat.
Que des del compromís feminista hem de teixir xarxes d’organització democràtica, d’apoderament i de recolzament, i que aquestes xarxes han de ser la base del nostre treball transformador.
Que la sororitat i l’acompanyament han d’estar a la base de la nostra acció política, que s’ha de centrar en la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la i la sostenibilitat.
Que des de la nostra responsabilitat individual i la nostra voluntat col·lectiva assumim el compromís de transformar les condicions socials per eradicar la violència contra les dones.
PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA
PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES
PERQUÈ ENS VOLEM #VIVESILLIURES